Tots hem sentit alguna vegada aquestes paraules... "aquest amic no et convé", "no et refiïs", etc.
Al llarg de la nostra vida per sort o per defecte, ens podem trobar a moltes persones com aquesta serp; persones amb caràcter fort, que saben el què volen i com aconseguir-ho sense aixecar sospites. Són persones hipnotitzadores, preocupades en excés per nosaltres i en les que és relativament fàcil obrir-te i confiar en elles. Cal vigilar-les de ben aprop ja que utilitzen mecanismes de defensa com la projecció per tal de fer-te desconfiar dels amics de debò.
Hem mirat aquest vídeo diverses vegades i tots els membres d'aquest grup veiem aquesta situació com quelcom positiu per un futur.
Tothom ha passat per un moment així a la seva vida en el que trencaven la seva confiança però cal pensar que això és part del cicle vital, dels nostres aprenentatges i no tancar-se en banda.
Cal donar una oportunitat a tothom, obrir-se per conèixer a tot tipus de gent encara que en el passat t'hagin decepcionat; confia en tu i confia en que podràs treure el millor de cada persona.
Explica'ns la teva, que en penses sobre aquest tema... ets dels que no confia en els altres per por a passar-ho malament? O no et preocupa que algú desprecii la teva confiança?
Esperem les vostres respostes!
La confiança és un sentiment cap a les altres persones que indica la creença que compliran els acords, tàcits o explícits, en què es basa la relació o que seran capaces de fer una tasca concreta. La societat es basa en uns lligams de confiança mínims que permeten la convivència i l'establiment de normes comunes.Els individus capaços de generar confiança en els altres tenen més poder, ja que poden influir la resta de persones. La confiança en un mateix és un dels components de l'autoestima i sorgeix amb el primer desenvolupament psicològic (segons Erik Erikson des del naixement amb el lligam amb els cuidadors del nadó).
ResponEliminaLa confiança es forma, en un mateix en el llarg de la nostra vida, en base de les experiències viscudes i sentides en la propia pell de cada un.
hi ha gent ke es més oberta cap als atres i n'hi ha ke son mes tancats, els mès tancades no tenen massa confiança cap als altres i moltes vegades l'autoestima d'un mateix l'acostument a tenir baixa. Primer ke tot, un mateix s'ha de pujar l'autoestima i desprès anirà adquirint confiança amb les altres persones ke l'envolten.
Noe
Això que ens comentes Noe és veritat perquè si no t'estimes i no creus en tu mateix, qui ho farà per tu? Si no tens autoestima en tu mateix, és impossible que donis la oportunitat de confiar en tu als altres.La confiança comença a assolir-se des del moment del naixement quan el propi nen es desenvolupa i aprèn.
ResponEliminaSembla que no, però la gent no sap valorar la importància que té la confiança en la vida de les persones!