“Confiar en algú.Confiar en un mateix.Confiar. Al cap i a la fi, tot sempre es resumeix en una paraula."

La confiança és una de les paraules més importants com a element clau d’una definició sobre una persona però també ho és com a una de les paraules més vàlides que pot tenir aquesta, o almenys això creiem nosaltres.

És difícil pensar en la definició de les coses, siguin quines siguin, però quan es tracta de donar una explicació de quelcom inmaterial, pensem que és encara més. Confiança, tal i com us vam explicar en la primera entrada del blog, és definida pel diccionari com “Esperança i seguretat en un mateix o en una altra persona, amb el convenciment que donarà de si el que s'espera d'ell, que complirà el que promet." Una bona definició teòrica, oi? Però i a la pràctica? És quelcom com l’esperança i la seguretat dipositades en una altra persona i en una mateixa? En un principi, hauria de ser-ho. Però la vida real ens ha ensenyat que no sempre la pràctica és tan bonica, fàcil i perfecte com la teoria.

Cercant entre música variada que teníem per entre les carpetes del PC abandonades, hem trobat aquest cançó del grup espanyol “AMARAL” anomenada : “Confiar en alguien”. Aquí us deixem la lletra i el video corresponent per a què pogueu gaudir de la seva música.

“ Yo te imagino dormido
Si vuelvo a casa muy tarde
Lo cierto es que no me acostumbro
A dormir al lado de nadie
Cerrar los ojos, y abandonarse
No pongas un precio que no puedes pagar
No quiero marchantes de arte
No estuve en el casting de estrellas de rock
No soy marioneta, en este baile
Sentirse sola, sentirse aparte
Prefiero vivir a mi manera
Eso no hace daño a nadie
Solo quiero que me entiendan
Déjame vivir a mi manera
Necesito que me creas
Necesito confiar en alguien

Yo te imagino dormido

Si vuelvo a mi casa muy tarde
Lo cierto es que no me acostumbro
A dormir al lado de nadie
Siempre me voy
Siempre a ninguna parte
Mi vida es un vuelo sin motor
Aun así quiero vivir a mi manera
Eso no hace daño a nadie
Pero quiero que me entiendas

Déjame vivir a mi manera
Necesito que me creas
Necesito confiar en alguien
Necesito confiar en alguien
Siempre me voy
Siempre a ninguna parte
Mi vida es un vuelo sin motor
Aun así quiero vivir a mi manera
Eso no hace daño a nadie
Solo quiero que me entiendas

Déjame vivir a mi manera
Déjame vivir
Déjame vivir
Déjame vivir a mi manera
Déjame vivir
Déjame vivir
Déjame vivir a mi manera”

És especial aquest sentiment. Sí. La confiança no és mai lineal, sempre va canviant, sempre provoca canvis en la nostra vida. Ella és la que marca moltes (per no dir totes) les nostres relacions personals. Amb els amics diguem-n’he que és quelcom esèncial i amb la parella, primordial. Amb la família és ben diferent perquè saps que sempre estarà al teu costat. Tot i que si trenques la confiança, pots estar segur que la relació mai serà la que era.

Quan decideixes compartir algún moment de la teva vida amb alguna persona comences a pensar que tot és preciós, que la relació va “viento en popa”, que no hi haurà res que la pugui enderrocar però amb el pas del temps, mentre vas coneixent l’altre te n’adones dels punts negatius i aprens a conèixer com és realment aquesta. Moltes vegades hem pensat “Aquest/a és el meu millor amic/amiga” i finalment, t’acabes assabentant què res era el que tu creies. T’ha traicionat en el moment en què tu ja havies dipositat la teva confiança en ell, quan ja li havies explicat coses que mai havies gosat a explicar a ningú. I què fas tu? Desconfiar, desconfiar i desconfiar. Ja no et creus les intencions de ningú. Sempre penses que tothom vol fer-t’he mal. Avui en dia, els amics de veritat es poden comptar amb els dits d’una mà. Són molt poques les persones en les que pots ser tu mateix i confiar en què tot allò que us uneix, mai es trencarà encara que hi haguin moments difícils.

Sempre vinculem la confiança a les amistats però no és en l’únic que la podem relacionar. Per exemple, en la relació amb la teva parella la confiança és potser, el més important juntament amb l’amor i el respecte. Coses primordials i esencials que cada dia van, desgraciadament, en descens.

La parella és la persona amb la que decideixes compartir-ho tot. Cada día, cada moment especial, cada cosa que et succeïx, cada història... És si més no, una de les persones més importants, o la més important. Estar enamorat no és només un sentiment sinó que t’aporta valors envers a tu i l’altre.

Per anar finalitzant aquesta reflexió, volem remarcar la importància que per a nosaltres té la màxima del nostre blog : “DEIXA’T CONÈIXER”. És important SER TU MATEIX i que T’HO DEIXIN SER. CONFIA I CONFIA’T.

Què creieu vosaltres que és més important: SER TU MATEIX o que T’HO DEIXIN SER?. És important confiar en les persones? Què ens aporta confiar en els altres? Quin valor li doneu a la confiança en les relacions personals?

Doneu-nos a conèixer el què penseu: ENS INTERESSA!