"La confiança en la pròpia persona és vital per desenvolupar els nostres projectes de vida i projectar-ho de forma creïble a la resta."
(Autor Desconegut).

dilluns, 7 de novembre del 2011

El punt i final d'aquest blog

El primer dia no sabíem ben bé com fer una entrada en condicions, ja que ens faltava confiança i quasi bé no ens coneixiem. A més a més, cap de nosaltres havia tingut experiència a l’hora de crear un blog. A la primera entrada vam voler explicar de forma teòrica que era la confiança, i poc a poc, fins a l’anterior entrada, on hem expressat que és per nosaltres. Aquesta última entrada l’hem volgut reservar per dir adèu als nostres seguidors i al nostre blog. La creació del blog ha sigut una experiència emprenedora i creativa, que ens ha servit a totes per aprendre a treballar en grup i coneixen’s poc a poc.
La unió d’aquest grup va vindre a través de les inquietuds que teniem cada una de nosaltres a partir de la paraula “confiança”. La primera pluja d’idees que vam fer va anar relacionada amb la confiança en un mateix, i/o en els altres; a través de les diferents entrades, hem volgut reflectir els diferents punts de vista i treballar de forma més global la nostra paraula clau.
Agraïm les vostres visites i els vostres comentaris que ens han ajudat a continuar endavant a l’hora de l’elaboració del blog.
Per acabar, dir que ens ha agradat crear i actualitzar el blog, i ha sigut una experiència positiva, en la que hem après no només a crear un blog, sinó a realitzar un slideshare, prezi, penjar vídeos i presentacions incrustats directamente al blog, així com aprendre a confiar en nosaltres per portar a terme la tasca i respectar les diferents opinions de cadascú.
Esperem que hagi sigut del vostre agrat, i que hagueu passat una bona estona.
Fins sempre bloggers! 

Att: CONFIANÇA. 


Imatge extreta de: http://el-corazon-de-un-angel.blogspot.com/2011_04_26_archive.html (retocada amb el programa Picassa)
 P.D. Ens veiem a classe!!


Una mica més de nosaltres mateixes...

Us deixem aquest llibre on us exposem les nostres respostes a les preguntes que varen donar lloc a aquest blog.
També podeu llegir quines són les valoracions que fem cadascuna de les components: L'Alícia, la Sandra, l'Ana, l'Ester, la Xènia i la Sònia.

Esperem que us agradi!


dijous, 3 de novembre del 2011

La nostra WebQuest.

En aquesta entrada volem aprofitar per presentar-vos la nostra WebQuest relacionada amb l'energia, les seves fonts i com es transfereix per valorar la necessitat d'utlitzar-la racionalment, per a cicle superior de primària. 


Us adjuntem l'enllaç, on podeu veure quines activitats hem proposat pels alumnes, com els avaluarem... Podeu visitar-la i deixar-nos la vostra opinió!

 

Un petó bloggers! 

Com treballem la confiança amb els infants?

Bon dia bloggers!!
Com pots aportar confiança als altres?
Seguint el fil d'entrades anteriors, hem inventat un conte gràcies a una pàgina d'Internet que ens ha aportat les il·lustracions.

Hem elaborat aquesta petita historieta per poder treballar amb els menuts de casa el tema central del nostre blog, la confiança.
Desitgem que gaudiu llegint-lo, us agradi i us sigui útil.
Esperem els vostres comentaris.


Set consells per a millorar la confiança en un mateix :)

dijous, 27 d’octubre del 2011

Un petit conte : El lleó i el ratolí

A l'ombra d'un arbre un lleó dormia una migdiada. Un ratolí que jugava per les branques no se'n va adonar i jugant, jugant, va caure damunt l'esquena del lleó i el va despertar. Molt enfadat, el lleó, d'una grapada, el va atrapar. 

El ratolí, en veure's pres del rei dels animals, li va demanar perdó i, tot plorant, li va dir que ell, en cas de necessitat,l'ajudaria. El lleó va riure de valent, com el podia ajudar una bestiola tan petita si ell era tan gros i tan valent? Tanta gràcia li va fer, que el va deixar lliure. Molt temps després, el lleó va caure a les xarxes d'uns caçadors i, com que no podia sortir-ne tota i la seva gran força i el seu poder, es va posar a rugir tan fort com podia. I vet aquí que, per casualitat, aquell ratolinet no era gaire lluny i, en sentir el lleó, va córrer a ajudar-lo: va rosegar amb les seves dentetes les malles de la xarxa fins que va fer un forat prou gran i el lleó va poder sortir i s'escapà, gràcies al ratolí, d'una mort certa. I des d'aquell dia el ratolí i el lleó van ser amics inseparables!

 

Font: http://www.xtec.es/~averges3/segon/faules/lleorat.htm 




Espero que aquest conte us faci reflexionar sobre la confiança amb els altres encara que les diferències siguin molt grans, perquè tothom ens pot sorpendre i donar confiança quan més ho necessitem.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Una breu historieta : El foc, l'aire i la confiança.

"El aire, el fuego y la confianza eran tres amigos que pasaban todo el día juntos y lo compartían todo. Cada uno sabía los secretos más escondidos de sus amigos.
Un día valorando como iban funcionando las cosas en la sociedad, y como eran el resto de relaciones entre los demás compañeros de clase se dieron cuenta de que su amistad era muy sólida y decidieron hacer un pacto que se creó de la siguiente manera. El aire les dijo a sus amigos “Cuando veáis que las hojas de los àrboles se mueven, ahí estaré yo. Cuando observéis que se os mueve un mechón de pelo de manera incontrolable al salir a la calle, ahí también estaré yo. Cuando miréis al cielo y veáis a un montón de pájaros, pensar en que yo estaré allí dónde ellos vayan. Cuando respiréis, pensad en mi. Cuando hagáis lo que hagáis y me necesitéis, inspirar de manera fuerte y me notaréis junto a vosotros. Aunque creáis que me habéis perdido, buscadme. Me encontraréis allí donde estéis.” A esto, el fuego contestó : “En el momento en que tengáis frío y encendáis la chimenea, allí con vosotros estaré. Cuando miréis a la puesta de sol, allí me veréis reflejado. Cuando necesitéis alimento caliente, allí estaré yo para proporcionároslo.  Cuando no esté con vosotros, coger una cerilla, frotadla contra una piedra y ahí apareceré yo. Nunca os dejaré.” Permanecieron callados los tres amigos hasta el momento en que la confianza dijo: “Cuando me habéis necesitado he estado; cuando habéis querido contar cosas propias de la historia de cada uno, yo os he apoyado y jamás os he abandonado pero recordad esto: Si me dejáis ir, jamás volveré. No soy algo que se puede tener cuando uno quiera, sino cuando uno sea merecedor de tenerme con él. Recordad que una vez que las cosas se van, son difíciles de volver a tenerlas. Por ello, no me dejéis marchar ni hagáis que me vaya sin motivo aparente.”
Los tres amigos se unieron en un fortísimo abrazo y se prometieron amistad eterna para el resto de los días. "



Què us ha semblat? És curiósa la idea que ens planteja la historieta, oi? Realment també creieu que la confiança és quelcom difícil de recuperar o irrecuperable? La veritat és que hem d'apreciar tot allò que tenim al nostre voltant i no deixar escapar les oportunitats, perquè les coses bones acostumen a succeeïr només una vegada a la vida!

Féu-nos conèixer les vostres opinions estimats lectors!



Cal citar la font d'on hem extret la historieta que us acabem d'explicar. La vam conèixer gràcies a un programa de ràdio emès a la emissora EUROPAFM, concretament: "Levántate y Cárdenas".