“Confiar en algú.Confiar en un mateix.Confiar. Al cap i a la fi, tot sempre es resumeix en una paraula."

La confiança és una de les paraules més importants com a element clau d’una definició sobre una persona però també ho és com a una de les paraules més vàlides que pot tenir aquesta, o almenys això creiem nosaltres.

És difícil pensar en la definició de les coses, siguin quines siguin, però quan es tracta de donar una explicació de quelcom inmaterial, pensem que és encara més. Confiança, tal i com us vam explicar en la primera entrada del blog, és definida pel diccionari com “Esperança i seguretat en un mateix o en una altra persona, amb el convenciment que donarà de si el que s'espera d'ell, que complirà el que promet." Una bona definició teòrica, oi? Però i a la pràctica? És quelcom com l’esperança i la seguretat dipositades en una altra persona i en una mateixa? En un principi, hauria de ser-ho. Però la vida real ens ha ensenyat que no sempre la pràctica és tan bonica, fàcil i perfecte com la teoria.

Cercant entre música variada que teníem per entre les carpetes del PC abandonades, hem trobat aquest cançó del grup espanyol “AMARAL” anomenada : “Confiar en alguien”. Aquí us deixem la lletra i el video corresponent per a què pogueu gaudir de la seva música.

“ Yo te imagino dormido
Si vuelvo a casa muy tarde
Lo cierto es que no me acostumbro
A dormir al lado de nadie
Cerrar los ojos, y abandonarse
No pongas un precio que no puedes pagar
No quiero marchantes de arte
No estuve en el casting de estrellas de rock
No soy marioneta, en este baile
Sentirse sola, sentirse aparte
Prefiero vivir a mi manera
Eso no hace daño a nadie
Solo quiero que me entiendan
Déjame vivir a mi manera
Necesito que me creas
Necesito confiar en alguien

Yo te imagino dormido

Si vuelvo a mi casa muy tarde
Lo cierto es que no me acostumbro
A dormir al lado de nadie
Siempre me voy
Siempre a ninguna parte
Mi vida es un vuelo sin motor
Aun así quiero vivir a mi manera
Eso no hace daño a nadie
Pero quiero que me entiendas

Déjame vivir a mi manera
Necesito que me creas
Necesito confiar en alguien
Necesito confiar en alguien
Siempre me voy
Siempre a ninguna parte
Mi vida es un vuelo sin motor
Aun así quiero vivir a mi manera
Eso no hace daño a nadie
Solo quiero que me entiendas

Déjame vivir a mi manera
Déjame vivir
Déjame vivir
Déjame vivir a mi manera
Déjame vivir
Déjame vivir
Déjame vivir a mi manera”

És especial aquest sentiment. Sí. La confiança no és mai lineal, sempre va canviant, sempre provoca canvis en la nostra vida. Ella és la que marca moltes (per no dir totes) les nostres relacions personals. Amb els amics diguem-n’he que és quelcom esèncial i amb la parella, primordial. Amb la família és ben diferent perquè saps que sempre estarà al teu costat. Tot i que si trenques la confiança, pots estar segur que la relació mai serà la que era.

Quan decideixes compartir algún moment de la teva vida amb alguna persona comences a pensar que tot és preciós, que la relació va “viento en popa”, que no hi haurà res que la pugui enderrocar però amb el pas del temps, mentre vas coneixent l’altre te n’adones dels punts negatius i aprens a conèixer com és realment aquesta. Moltes vegades hem pensat “Aquest/a és el meu millor amic/amiga” i finalment, t’acabes assabentant què res era el que tu creies. T’ha traicionat en el moment en què tu ja havies dipositat la teva confiança en ell, quan ja li havies explicat coses que mai havies gosat a explicar a ningú. I què fas tu? Desconfiar, desconfiar i desconfiar. Ja no et creus les intencions de ningú. Sempre penses que tothom vol fer-t’he mal. Avui en dia, els amics de veritat es poden comptar amb els dits d’una mà. Són molt poques les persones en les que pots ser tu mateix i confiar en què tot allò que us uneix, mai es trencarà encara que hi haguin moments difícils.

Sempre vinculem la confiança a les amistats però no és en l’únic que la podem relacionar. Per exemple, en la relació amb la teva parella la confiança és potser, el més important juntament amb l’amor i el respecte. Coses primordials i esencials que cada dia van, desgraciadament, en descens.

La parella és la persona amb la que decideixes compartir-ho tot. Cada día, cada moment especial, cada cosa que et succeïx, cada història... És si més no, una de les persones més importants, o la més important. Estar enamorat no és només un sentiment sinó que t’aporta valors envers a tu i l’altre.

Per anar finalitzant aquesta reflexió, volem remarcar la importància que per a nosaltres té la màxima del nostre blog : “DEIXA’T CONÈIXER”. És important SER TU MATEIX i que T’HO DEIXIN SER. CONFIA I CONFIA’T.

Què creieu vosaltres que és més important: SER TU MATEIX o que T’HO DEIXIN SER?. És important confiar en les persones? Què ens aporta confiar en els altres? Quin valor li doneu a la confiança en les relacions personals?

Doneu-nos a conèixer el què penseu: ENS INTERESSA!

Podem evitar-ho reflexionant.

Aprofitant l’hora de pràctiques hem estat pensant sobre el tema que hem estat tractant a classe aquestes dues últimes setmanes: El ciberbullying.

Coneixíem una mica de què tractava el tema, ja que alguna vegada hem viscut situacions d’aquest tipus a classe perquè desgraciadament és un tema que està a l’ordre del dia, però hem aprés que són moments durs per la persona que ho pateix i no tothom té una bona confiança amb l’entorn més proper per poder explicar i trobar la solució al problema.

Creiem que un factor molt important de prevenció, són els pares. Aquests han d’ensenyar al seu fill els límits de la utilització d’internet ja que és molt fàcil que vagin a continguts no adients per a la seva edat. Per afavorir la interacció i crear un clima de confiança i seguretat entre pares i fills, caldria que aquests dediquessin una estona diària en l’educació virtual adequada dels seus fills. Pensem que els pares haurien de posar filtres de seguretat per tal d’evitar que el nen accidentalment accedeixi a pàgines de contingut adult, entre d’altres. Un cop el nen és més gran i els filtres desapareixen, s’hauria d’acostumar a demanar permís als pares sobre el que vol visitar a internet.

Hem estat debatint sobre aquest tema, i hem arribat a la conclusió que el ciberbullying té els seus inicis en la pròpia aula, i a través de les noves tecnologies, desplacen aquest assatjament al context virtual, i deixa de ser un problema de classe per a ser un problema les 24 hores.

El professor hauria de formar part de l’educació virtual del nen a nivell de l’ús de les TIC demanant permís previ sobre la utilització de les noves tecnologies que es faran servir a classe, però abans d’això hauria de veure quin tipus de relació existeix entre els alumnes i aprofitar estones de tutories per introduir jocs basats en l’empatia i la comunicació, i la confiança en el grup. A vegades, només es veu el cas del nen que pateix el bullying, però l’assatjador ha de ser reeducat per poder conviure en societat i participar de forma positiva.

En cas de conèixer situacions de ciberbullying s’ha d’actuar de la següent manera:

Primerament s’ha de parlar amb el tutor i exposar-li els problemes que veiem. A continuació s’ha d’advertir del problema a la direcció del centre. Seguidament s’hauria de revisar el protocol existent referent al ciberbullying i actuar segons ens dicti. Després, caldria protegir a la víctima avisant als responsables o tutors legals, i per últim prendre accions sense generar grans alarmes ni espantar-se ja que no serà el primer ni l’últim cas.

A continuació us adjuntem un vídeo que ens assemblat molt interessant, divertit, i adient al tema tractat. Esperem que us agradi! :)

 

 

Què us ha semblat? Comentan’s!

Confies en tu mateix?

Hi ha vegades, tens inseguretats i pors en fer qualsevol cosa, al pensar que les altres persones se’n riuran de tu o diran que ho fas malament. Per aquest motiu, nosaltres pensem que primer de tot ens hem d’agafar confiança en nosaltres mateixos i desprès ja l’agafarem amb les altres persones. Que en penseu vosaltres?


Tot seguit, us posarem un vídeo de un conte d’un nen que no té suficient confiança en si mateix.


http://www.super3.cat/unamadecontes/web/blog/tema/70

Ciberassatjament

Bones companys! Ja tornem a ser aquí. Durant aquestes dues setmanes hem estat treballant a classe el tema del ciberassatjament, i com activitat hem fet un power point orientat per nens i nenes de 8 a 10 anys, on a través de diferents diapositives poden veure que és el ciberassatjament, que han de fer al respecte si s’hi troben davant, i tot el que no han de fer per tal de no convertir-se en agressors.

El ciberbullying, és un tipus d’assatjament que es realitza per mitjà de les noves tecnologies. Es considera ciberbullying l’assatjament privat d’una víctima a través d’injuries, amenaces, o denigració de la imatge. Aquest neix a la vida “offline” i es contagia a la vida “online”, tot i que es pot donar el cas contrari. L’agressor busca intencionadament la marginació i l’aïllament social de la víctima sense importar-li com se sent aquesta. En cas d’èsser la víctima, és molt important recollir proves de la possible intimidació, així com fotografies, vídeos, e-mails, sms, o missatges de contingut xenòfob, homòfon, sexista, etc. El cas del ciberbullying es considera tancat, amb la finalització de l’assatjament, la protecció de la víctima, i l’amonestació de l’agressor; aquest ha de ser educat per aprendre a viure en la societat de forma positiva.

Per poder evitar el ciberbullying, aquí us donarem uns consells:

 - Demanar ajuda.

 - No respondre a les provocacions.

 - No fer presuncions.

 - Evitar els llocs on sofreixes l’assatjament.

 - Protegir la teva privacitat.

 - Guardar les proves de l’assatjament.

 - Intenta dir als agressors, que allò que t’estan fent et molesta i demana que parin.

 - Intenta fer-los veure que allò que fan és perseguible per la llei.

 - Deixa constancia que estas disposat a posar una denúncia.

 - Pren mesures legals.

Sobretot... SI NO T’AGRADA QUE T’HO FACIN, NO HO FACIS!

Esperem que us agradi! Doneu-nos la vostra opinió!

Ciberassatjament

View more presentations from Confia

El qüestionari de la confiança

Bona tarda companys!

Esperem que hagueu tingut molt bon cap de setmana.

Aquí us deixem un enllaç en el qual trobareu un qüestionari sobre la confiança que teniu amb vosaltres mateixos. Nosaltres ja l´hem fet, animeu-vos que son tan sols cinc minuts i descobriu els vostres resultats.

Si voleu podeu comentar els punts i el que penseu de la definició dels resultats.

http://www.efiro.com/canal/contenido/test-de-la-confianza-1014804.php

Esperem els vostres comentaris.

“Yo no soy como uno de esos falsos amigotes que tienes tú…”

Tots hem sentit alguna vegada aquestes paraules... "aquest amic no et convé", "no et refiïs", etc. 

Al llarg de la nostra vida per sort o per defecte, ens podem trobar a moltes persones com aquesta serp; persones amb caràcter fort, que saben el què volen i com aconseguir-ho sense aixecar sospites. Són persones hipnotitzadores, preocupades en excés per nosaltres i en les que és relativament fàcil obrir-te i confiar en elles. Cal vigilar-les de ben aprop ja que utilitzen mecanismes de defensa com la projecció per tal de fer-te desconfiar dels  amics de debò.

Hem mirat aquest vídeo diverses vegades i tots els membres d'aquest grup veiem aquesta situació com quelcom positiu per un futur.

Tothom ha passat per un moment així a la seva vida en el que trencaven la seva confiança però cal pensar que això és part del cicle vital, dels nostres aprenentatges i no tancar-se en banda.

Cal donar una oportunitat a tothom, obrir-se per conèixer a tot tipus de gent  encara que en el passat  t'hagin decepcionat; confia en tu i confia en que podràs treure el millor de cada persona.

Explica'ns la teva, que en penses sobre aquest tema... ets dels que no confia en els altres per por a passar-ho malament? O no et preocupa que algú desprecii la teva confiança?

Esperem les vostres respostes!

WEB 2.0: Gabriela Grosseck

El dia 27 de setembre ens va visitar la professora romanesa Gabriela Grosseck. Aquesta ens va introduir nous coneixements sobre el món del WEB 2.0 o del també conegut com a “La segona generació d’Internet”. Aquest és l’evolució del WEB 1.0 i això representa una revolució dels usuaris, és a dir, amb el WEB 1.0 hi havia un autor i un lector que eren persones diferents  i amb l’evolució al WEB 2.0, l’autor i el lector poden esdevenir la mateixa persona. La nova era digital ha donat lloc a la creació d’aquest  WEB 2.0  que és el model actual que utilitzem quan naveguem per Internet.

La Gabriela Grosseck ens va introduir al món de les noves tecnologies, tot parlant-nos de noves eines i d’ eines que ja coneixíem. La seva explicació va anar vinculada als nostres estudis, és a dir, vinculada al món de l’Educació. Ens va ensenyar a aplicar aquestes TIC a l’ensenyament per al nostre futur professional per tal d’enriquir les classes que esperem en pocs anys poder dur a terme al nostre lloc de treball.

A la classe Magistral, a través d’un ppt, ens va explicar la teoria del què veuríem a la pràctica en el seminari. Ens va mostrar eines que ens seran molt útils per a fer les nostres futures classes. A més, però, també seran profitoses pels nostres alumnes ja que els hi facilitarà la feina i els hi serà més avantatjós per a interactuar a l’aula i aprendre d’una manera molt més dinàmica.

Actualment és molt important estar al dia sobre les noves tecnologies ja que com a futurs educadors, no ens podem quedar enrera en el terreny de les TIC. Cal tenir molt present que els nostres alumnes arribaran a conèixer allò que els hi donem nosaltres a la mà, nosaltres ens convertirem en els guies que deixen que descobreixis per tu mateix les grans qualitats d’un quadre, d’un edifici... Nosaltres ajudarem a constriur els pilars, ells se’n carregaran de construir el seu edifici. Un edifici únic i irrepetible.

Sobre la gran varietat d’eines que ens va facilitar la Gabriela, ens agradaria citar les següents: slideshare.net; delicious.com; titanpad; befunky.com; vimeo.com lunapic.com ...

Gràcies al Titanpad la Gabriela ens facilità aquestes webs. En aquest existia un xat on podíem parlar entre nosaltres mateixos i amb la professora.

També ens va ensenyar com crear un llibre propi a la wikipèdia per tal d’emmagatzemar tots aquells articles que trobéssim interessants respecte a la temàtica del nostre blog. Nosaltres hem creat el nostre, t’atreveixes a crear un?! Explica’ns la teva experiència amb la nova Era Digital!! De ben segur que serà molt i molt profitosa i podràs crear, cercar,trobar coses que ni sabies que existien!

Per a finalitzar aquesta nova entrada del nostre blog voldríem agraïr la classe de la Gabriela Grosseck tant per tot allò que ens va mostrar com per fer-nos retornar a la llengua anglesa, oblidada des de feia alguns mesos!

Esperem els vostres comentaris explicant-nos què heu trobat de nou fent servir el WEB 2.0 i quines són les vostres experiències!!

 

 

 

Font fotogràfica :    http://humanidades09.pbworks.com/w/page/20239349/Web%202%270